Narcís Ensesa Cabot

Psicòleg i Psicoterapeuta

Col. 10.195

• Català
• Castellano

El meu interès per la psicologia es remunta a la infantesa, en cridar-me l'atenció la figura del psicoanalista que amb les paraules podia alleujar i/o curar el malestar d'una altra persona. A través de la formació en psicoteràpia i en la psicoanàlisi, vaig constatar que darrere l'eficàcia dels mots del terapeuta hi havien moltes hores dedicades a l'estudi de la clínica, la teoria i la tècnica psicoterapèutica.

Entenc el pacient com un tot, és a dir, una persona amb un cos i una ment, freqüentment connectats i relacionant-se. Els éssers humans ens anem constituint fruit de la nostra història personal, que es remunta en la manera com vam ser concebuts a les ments dels nostres progenitors, fins al moment present; sense oblidar la influència del context social en què ens hem anat desenvolupant (família, amics, mestres, estudis, treball, cultura, economia...).

El psicòleg i/o el psicoterapeuta ha de tenir un bon escoltar i ha de ser prudent a l'hora d'intervenir; les seves intervencions han de provenir de la reflexió i de la formació continuada. A més a més, ha de respectar el ritme de cada pacient per poder verbalitzar els seus conflictes.

Considero fonamental crear una bona aliança terapèutica entre el pacient i el psicoterapeuta (confiança, comoditat, credibilitat...). Algunes interpretacions "delicades" per al pacient, no les podria escoltar, ni tolerar, ni interioritzar, si no s'hagués establert prèviament aquest vincle.

El psicoterapeuta ha de tenir un bon coneixement de si mateix, a través de la seva psicoanàlisi personal, per tal de conservar una neutralitat que li permeti diferenciar adequadament les emocions i pensaments propis dels del pacient i no confondre's entre unes i altres.

El símptoma neuròtic l'entenc com el producte d'un conflicte intern, moltes vegades inconscient, que a pesar de produir un malestar al subjecte, se li fa difícil de "desprendre's en", perquè simultàniament li genera una sèrie de beneficis secundaris i poderosos, que també són inconscients.

Concebo a cada persona que consulta com un subjecte singular i únic, per tal de facilitar-li el tractament més adequat i sense encasellar-lo a una etiqueta diagnòstica d'una manera reduccionista ni a un sol enfocament tècnic. La teoria i la tècnica ha d'estar al servei del pacient i no a la inversa.